St. Anastasi I surt 08:13 i es pon 17:25 surt 16:59 i es pon 07:57

Notícies

L’Església catalana homenatja Ramon Llull

Barcelona, 26 d’abril de 2016Notícies Compartir:

Sessió acadèmica en el VII centenari de la seva mort (1316-2016), amb la presència dels bisbes de la CET, organitzada per l’Ateneu U. Sant Pacià

La Dra. Lola Badia (UB) destaca “l’extraordinària capacitat de Llull per a l’escriptura” i el Dr. Armand Puig (AUSP) afirma que “no separa ni contrapesa fe cristiana i raó humana, ans al contrari” 


Barcelona, 26 d’abril de 2016
. L’Església catalana va celebrar ahir a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona un acte d’homenatge al Beat Ramon Llull, en motiu del VII centenari de la seva mort (1316-2016), al qual van assistir els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, encapçalats pels arquebisbes Joan Josep Omella (Barcelona), Jaume Pujol (Tarragona) i Joan Enric Vives (Urgell), a més del bisbe de Mallorca, Xavier Salinas. També van assistir a l’acte, organitzat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés; el bisbe de Vic, Romà Casanova; i el de Solsona, Xavier Novell.

La ponència que va obrir la sessió acadèmica va ser la del Dr. Josep Perarnau, que portava per títol: La història personal i col·lectiva del Beat Ramon Llull; a continuació, el Dr. Carles Llinàs va parlar de L’Art com a mitjà de descoberta de la veritat; tot seguit, el Dr. Jordi Gayà va impartir la ponència La teologia del Beat Ramon Llull, al servei de la missió. La catedràtica de la UB i directora del Centre de Documentació Ramon Llull, Dra. Lola Badia, va pronunciar la ponencia Llull, pioner en l’ús escrit de la llengua catalana. L’expressió literària; tot seguit, la Dra. Miquela Sacarés (Universitat de les Illes Balears) va parlar de La santedat del Beat Ramon Llull en l’art i la pietat popular. El postulador de la causa de canonització de Llull, Dr. Gabriel Ramis, va explicar en quin punt es troba El procés vers el reconeixement de les virtuts del Beat. Va darrera ponència de la sessió va anar a càrrec del rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Dr. Armand Puig, que va titular L’actualitat de la figura del Beat Ramon Llull. Van tancar l’acte el bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, i l’arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), Joan-Josep Omella.


Dra. Lola Badia: Llull, pioner en l’ús escrit de la llengua catalana. L’expressió literària


La Dra. Lola Badia, en la seva ponència Llull, pioner en l’ús escrit de la llengua catalana. L’expressió literària va explicar que “Ramon Llull tenia una capacitat de treball, de pensament abstracte i de disposició per a les experiències de caràcter espiritual i místic superior a la mitjana de la gent. L’instrument de què disposava per difondre els fruits del seu talent i per fer efectiu l’impuls de caritat amb els infidels va ser, sobretot, l’escriptura –va dir la Dra. Badia-“. La seva intervenció la va centrar, doncs, en aquesta faceta de la seva personalitat: “l’extraordinària capacitat de Ramon Llull per a l’escriptura”.

“Cal recordar –va argumentar- que abans de la il·luminació de Randa del 1274, quan encara no havia perfilat el cor metodològic del seu sistema, l’Art, va escriure el Llibre de contemplació en Déu, en català, una llengua que no disposava de cap mena de tradició com a vehicle per a l’expressió de productes d’alta cultura. És un llibre llarg com quatre vegades el Quixot, redactat en una prosa perfectament elaborada. Les altres prop de dues-centes seixanta obres de Llull toquen tots el gèneres coneguts als segles XIII-XIV i estan pensades per a públics diferenciats. Quan va caldre expressar-se en llatí, que era la llengua global del moment, Llull ho va saber fer, com també havia sabut aprendre àrab per poder entrar en contacte amb el grup més nombrós d’infidels que volia atreure al cristianisme amb la seva Art de calcular racionalment la veritat”.

Dr. Armand Puig: L’actualitat de la figura del Beat Ramon Llull


Per la seva banda, el Dr. Armand Puig, rector de l’AUSP, durant la ponència L’actualitat de la figura del Beat Ramon Llull, va dir que “el Beat Ramon Llull és un dels antics més moderns o, si es vol, un dels moderns més antics”. “Em pregunto –va continuar- per la modernitat de Ramon Llull, és a dir, per l’actualitat del seu pensament i del seu mestratge en el context social i eclesial actual. Tres són les paraules que podrien definir-los: la missió com a projecte, el diàleg com a mètode i l’harmonia entre fe i raó com a línia mestra del seu pensament. Llull pensa que tots han de poder tenir accés a la revelació del Déu trinitari que s’ha encarnat en Jesucrist. Llull empra el diàleg amb els teòlegs islàmic i fa ús d’una argumentació racional convincent que pugui mostrar el camí vers la fe cristiana. Finalment, Llull no separa ni contrapesa fe cristiana i raó humana; ans al contrari, pensa que les veritats de fe poden ser assolides mitjançant una racionalitat que les presenti de forma incontrovertible. La veritat revelada pot ser acollida per una raó oberta que vulgui comprendre la revelació divina”.

Intervencions del bisbe de Mallorca i de l’arquebisbe de Barcelona


Les dues darreres intervencions van ser del bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, i de l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. Mons. Salinas va posar de relleu la importància de Llull en aquest moment actual amb l’islam: “el seu llegat pot ser un gran consell”. “El Sant Pare va fer referència al Beat Ramon Llull perquè pot mostrar molt en aquest moment de diàleg amb l’islam, i cal una actitud com la del beat”, va dir. Segons el bisbe de Mallorca, Llull “ens mostra el camí de recerca de la veritat, que té la pretensió de poder il·luminar l'altre", i ho fa "no per imposició, sinó per mostrar la veritat en si mateixa". Mons. Salinas va destacar aquesta concordança entre el llegat de Llull i el pontificat del Papa Francesc, qui "ha acollit amb estimació la figura de Ramon Llull i tots els sants que ell ha canonitzat en el temps que porta són figures cabdals que busquen l'actitud de la seva proposta del pontificat".


Finalment, l’arquebisbe de Barcelona va insistir en la clau de l’actitud de Llull, que resideix en la missió que va dur a terme, la qual “hauria de servir de consell per a tot religiós que vulgui evangelitzar”.


Departament de Premsa de l’Ateneu Universitari Sant Pacià
Òscar Bardají