Sta. Elisenda surt 06:16 i es pon 21:27 surt 08:41 i es pon 23:25

Notícies

L'eutanàsia: ben viure, ben morir

30 de març de 2021Notícies Compartir:

L'Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) i l'Institut Borja de Bioètica-URL van organitzar el 24 i 25 de març una doble jornada acadèmica online en la qual experts de diferents àmbits, com ara sanitaris, filòsofs i teòlegs, van oferir una visió àmplia i polièdrica d'aspectes legals, terminològics i ètics dels conceptes "eutanàsia", "ben viure, "ben morir", i tot allò que els envolta. Durant aquestes jornades es va constatar la postura de l’Església catòlica, partidària d’una mort digna i de cures pal·liatives per a totes les persones, però contrària a l’eutanàsia.

Aquesta Jornada Acadèmica va obrir un debat necessari que ampliava el radi de qüestions que fins ara s’havien posat damunt la taula a propòsit de la llei de l’eutanàsia i que estimulés la reflexió de cara a plantejar-se la doble cara d’una mateixa moneda: la dignitat i el sentit del viure i del morir. “Allò que una societat es pot donar a si mateixa ha de ser fruit d’una recerca conjunta, crítica, ponderada i dialogant. Tan sols així es garanteix allò que és més important: el caràcter inclusiu de les grans opcions ètiques i socials, el respecte absolut a la persona i la necessitat de no deixar ningú sol davant el final de la vida”, va dir el Dr. Armand Puig, rector de l’AUSP, que va obrir les sessions.

El rector de l’AUSP va posar de manifest que l’aprovació de la llei “ha estat un procés molt ràpid, segurament massa ràpid”; i va recordar que l’Estat espanyol és el sisè país d’Europa que legalitza l’eutanàsia activa. En aquests dos dies es van rebel·lar els molts matisos que envolten la qüestió del final de la vida i de la necessitat de trobar un encaix legal de totes les decisions que les persones puguin prendre a propòsit d’aquest final.

“Cal una llei sobre el final de la vida, tal com es desprèn del lema del Congrés: “ben viure, ben morir”; cal fer-se càrrec dels molts matisos que envolten la qüestió del final de la vida i de la necessitat de trobar un encaix legal de totes les decisions que les persones puguin prendre a propòsit d’aquest final, també la decisió de mantenir-se en vida i enfocar la mort com un comiat progressiu i ple d’humanitat –tot i patir una malaltia greu i irreversible o bé una malaltia terminal-. Optar per una vida digna és optar per una mort digna. Però la dignitat de la vida i de la mort poden comprendre’s de moltes maneres. “Mort digna” i “eutanàsia activa” no són ni de bon tros conceptes idèntics”, va dir el Dr. Armand Puig.

 

"La mort ens posa davant el sentit de la vida mateixa”

 

Per la seva part, la Dra. Margarita Bofarull, presidenta de l’Institut Borja de Bioètica-URL, va impartir la ponència “L’eutanàsia i el sentit de la vida i de la mort”. La Dra. Bofarull, que va començar dient que “la mort ens posa davant el sentit de la vida mateixa”, i que “no només es tracta de donar sentit a la mort –que probablement no en té-, sinó de trobar el sentit de la vida, i d’una vida que és mortal”, va recordar que “la mort és un tabú en les nostres societats” i que “no som gaire tolerants amb els senyals de dol”. Per tant, va argumentar la presidenta de l’Institut Borja de Bioètica-URL, “abordar el sentit de la vida i el sentit de la mort s’ha de fer des de la perspectiva comunitària relacional que ens constitueix; l’aproximació a la vida i a la mort ha de ser solidària, no solitària”.

La directora de l’Institut Borja de Bioètica-URL, Dra. Montserrat Esquerda, va parlar de “L’acompanyament del ben morir”. “La nostra és una societat que en les darreres dècades ha viscut un fenomen que es podria anomenar de la "desculturització de la mort”. Hem perdut aquells referents, coneixements, rituals que ens ajudaven a acompanyar el final de vida i fer el dol. Aquesta "desculturització" implica un increment de patiment: en allunyar la mort de la societat i enviar-la a les perifèries estem allunyant les persones i les famílies que viuen un procés de final, i també les famílies en dol”, va dir. I, per “reculturitzar la mort, la Dra. Esquerda va proposar que “cal parlar de moltes altres coses en el final de la vida, no només de fer testament i deixar arreglats els aspectes econòmics”. I també “una medicina que incorpori plenament, com a objectiu, alleugerir el dolor i el patiment. Comptar amb professionals preparats, cuidats i ben dimensionats... El debat no és cures pal·liatives versus eutanàsia, però sí que les cures pal·liatives i el suport social són condicions de possibilitat prèvies, que haurien d'estar exquisidament garantides. Per tant, aprendre a acompanyar a morir bé implica “reculturitzar” la mort”.

 

"L'eutenàsia: ben viure, ben morir"

 

 

"Formació en el professionalisme mèdic, bioètica i l’atenció al final de la vida de tots els metges”

 

Un altre testimoni va ser el del Dr. Joan Viñas, metge i exrector de la Universitat de Lleida, que va titular la seva intervenció “Eutanàsia. Reflexions mèdiques i sanitàries”. “Quan una persona vol morir és perquè no es troba bé en aquesta vida. Fins ara els metges –i la societat– teníem l’obligació de procurar ajudar-lo a resoldre els problemes que li ocasionen aquest malestar i, ja sigui amb mitjans mèdics, psicològics, socials o d’ajut espiritual, procurant que recuperi un sentit a la seva vida, i així fer que torni a tenir ganes de viure i ser feliç el temps que li quedi, amb les limitacions que tingui, però que integra en la seva vida. Per molt que ha avançat la medicina, la vellesa, l’aparició de limitacions i de discapacitats no es pot evitar en la seva totalitat: es pot retardar i disminuir, però és llei de vida, pressuposa que hom ha arribat a una edat avançada i ha pogut viure anys. El cicle vital acaba amb la vellesa i la mort. Aquesta etapa de la vida és de gran importància per la resta de la societat. Els vells i discapacitats no son una rèmora; son una riquesa que la societat ha de saber aprofitar per l’experiència del viscut i la oportunitat de tenir cura d’ells i elles. La dignitat de tota persona és inherent a ser persona, és ontogènica, pel que la vida té sentit fins el final. Acabar amb la vida voluntàriament té unes repercussions socials i és un mal social. Altra cosa és allargar la vida a base d’aplicar les poderoses tecnologies i medicacions que s’han descobert. Això fa patir al pacient per aconseguir un temps accessori que pot no tenir sentit. Els metges estem obligats a respectar la voluntat del malalt i no aplicar aquests tractaments, canviant l’orientació de la medicina de curativa a pal·liativa, i aplicar la sedació quan no quedi altra alternativa terapèutica”, va explicar el Dr. Viñas.

L’alternativa que va proposar a l’eutanàsia, segons ell, és “fomentar una societat compassiva, justa, equitativa, que ofereixi al malalt una bona assistència, que suposa: garantia d’atenció fins al final, evitació del dolor, sedació pal·liativa i terminal quan calgui, reforç i ampliació de les cures pal·liatives i geriatria, i formació en el professionalisme mèdic, bioètica i l’atenció al final de la vida de tots els metges”.

 

Les preguntes sobre el concepte d'eutanàsia

 

Per la seva part, la Dra. Maria Nabal, metgessa de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, va parlar de “Terminologia: conceptes i sentit”. Després d’analitzar el concepte 'eutanàsia' i el seus derivats, la Dra. Nabal, que porta més de 30 anys dedicada plenament a l’atenció de malalts terminals, es va preguntar qüestions com ara: “l’Estat, com a garant del dret a la vida i el dret a sol·licitar i rebre ajuda per morir; es pot limitar?; l’autodeterminació com a valor suprem; és indigna la persona que pateix una discapacitat?; com gestionem el patiment en la nostra societat?; qui pot establir que un patiment és insuportable?; és lliure, qui pateix de manera insuportable?; o és possible un procés deliberatiu amb qui té un patiment insuportable?”. En referència a la terminologia i la legalitat, el professor de Teologia Moral i Bioètica Javier de la Torre (U. Pontifícia de Comillas) va analitzar el detall de la llei espanyola de l’eutanàsia.

L’últim dels sanitaris que va participar és el Dr. Joan Bertran, metge de l’Hospital de Sant Rafael de Barcelona. Bertran és especialista en cures pal·liatives i va alertar de la preocupació que ha portat la nova llei a les associacions de cures pal·liatives: “L’eutanàsia ha preocupat molt a tothom que es dedica a les cures pal·liatives. Les diferents associacions de cures pal·liatives apunten que una major competència en aquesta disciplina disminuiria la petició d’eutanàsia”.

 

"Em sembla una simplificació terrible associar morir dignament a l’eutanàsia."

 

Altres professors de l’AUSP que també van participar en la Jornada Acadèmica “L’eutanàsia: ben viure, ben morir” van ser els Drs. Joan Torra (degà de la Facultat de Teologia de Catalunya), que va presentar i conduir la segona sessió, i Carles Llinàs (degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya), que va presentar “L’eutanàsia i la dignitat de la persona humana”, va reflexionar al voltant de conceptes com “llibertat d’elecció”: "Què vol dir: 'no obliguem ningú; qui vol ho fa, qui no vol no ho fa’. No es pot obligar ningú a obeir una moral concreta? És i pot ser axiològicament neutre un posicionament d’aquesta mena?". El filòsof i teòleg Dr. Francesc Torralba (professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya) va plantejar els matisos múltiples de morir dignament: "Em sembla una simplificació terrible associar morir dignament a l’eutanàsia. A mi, morir dignament m’evoca a morir sense patiment (físic, psíquic, social o espiritual), i també amb comiat, serenament o reconciliat."