Albert Viciano i Vives va nàixer a Castelló de la Plana el 1956 i va ser ordenat sacerdot el 1984 en la basílica de Sant Pere (Roma) pel Papa Joan Pau II. Resident a Tarragona des de 2012, és Professor Ordinari de la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes “Antoni Gaudí” de Barcelona des de 2014.
Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Granada (1980), Llicenciat i Doctor en Teologia (1982 i 1984) per la Universitat de Navarra (Pamplona) i Doctor en Filologia Clàssica (1993) per la Universitat de Navarra, actualment és —des del setembre de l’any 2012— Professor de Patrologia i Cristianisme Primerenc a l’Institut de Ciències Religioses “Sant Fructuós” de Tarragona i Professor de Llengua llatina i Patrologia a la Facultat de Teologia de Catalunya (Barcelona). El 2 d’octubre de 2014 va ser erigida la nova Facultat “Antoni Gaudí” d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes (Barcelona), de la qual fou anomenat Professor Ordinari.
Obtingué a la Facultat de Teologia de Paderborn (Alemanya) l’Habilitació per a la docència i investigació en la seva especialitat (Patrologia i Història de l’Església Antiga) el 1999. Va treballar com a assistent del professor Hubertus Drobner a aquesta mateixa Facultat de Teologia des de l’octubre de 1997 fins al setembre de 1999.
Anteriorment va treballar com a becari de la Fundació Alexander von Humboldt en el Franz Joseph Dölger-Institut de la Universitat de Bonn (Alemanya), un institut especialitzat en l’estudi de l’Antiguitat Tardana i les relacions entre Antiguitat i Cristianisme, des del gener de 1988 fins al setembre de 1989 sota la direcció del professor Ernst Dassmann.
També ha treballat com a Professor de Teologia deu anys a la Universitat de Navarra (d’octubre de 1984 fins al desembre de 1987, en què es va traslladar a Alemanya com a becari de la Fundació Humboldt, i des d’octubre de 1989 fins al setembre de 1997) i dotze anys a la Universitat Catòlica “San Antonio” de Múrcia (d’octubre de 1999 fins a l’agost de 2012, en què es traslladà a Tarragona, on ara viu).
Ha participat en nombrosos congressos nacionals i internacionals, celebrats en diversos centres especialitzats en Patrística i Història de l’Església com, entre d’altres, l’Institut Patrístic “Augustinianum” de Roma i les “International Conferences on Patristic Studies” de la Universitat d’Oxford.
Les principals línies de recerca s’han centrat en el pensament teològic (cristologia i soteriologia) d’alguns Pares de l’Església i en l’exegesi bíblica d’aquests, així com en les relacions dels pensadors cristians dels primers cinc segles amb la cultura greco-romana. Els escriptors cristians de l’Antiguitat que constitueixen el seu principal objecte d’estudi són Tertul·lià de Cartago, Arnobi de Sica, sant Agustí, sant Gregori de Nissa i Teodoret de Cir. Actualment investiga el procés de cristianització de l’Imperi romà.
Cristianisme i cultura al món antic (3 ECTS)
Seminari d’Història: el cristianisme a la Tarraconense hispano-romana i visigòtica (3 ECTS)
El cristianisme tardoantic a la Tarraconense (Catalunya, Llevant peninsular i Illes Balears) en el marc de la Hispània romana i visigòtica (segles III-VIII) (3 ECTS)
Història del monaquisme antic (2,5 ECTS)
Llatí I (2,5 ECTS), Llatí II (2,5 ECTS), Llatí III (2,5 ECTS) i Llatí IV (2,5 ECTS) als estudiants de Teologia Sistemàtica i Teologia Moral.
Llatí I (3 ECTS) i Llatí II (3 ECTS) als estudiants de Litúrgia.
Llatí I, Llatí II i Llatí III als esudiants de l’Escola de Llengües.
També ha impartit en el curs acadèmic 2013-2014 l’assignatura d’ “Introducció al pensament teológic de Sant Agustí” als estudiants de Teologia Sistemàtica i ha dirigit en el curs acadèmic 2014-2015 el seminari de “Sant Ambròs de Milà: De sacramentis i De mysteriis” als estudiants de Litúrgia.
Ecumenisme (2 ECTS)
Patrologia Fonamental I (4 ECTS)
Patrologia Fonamental II (4 ECTS)
Patrologia Fonamental III (4 ECTS)
Patrologia Fonamental IV (4 ECTS)
A la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts cristianes “Antoni Gaudí”: Cristianisme i cultura al món antic; Seminari d’Història: el cristianisme a la Tarraconense hispano-romana i visigòtica; El cristianisme tardoantic a la Tarraconense (Catalunya, Llevant peninsular i Illes Balears) en el marc de la Hispània romana i visigòtica (segles III-VIII).
A la Facultat de Teologia de Catalunya: Llatí III i Llatí IV als estudiants de Teologia Sistemàtica i Teologia Moral; Llatí II als estudiants de Litúrgia; Llatí I, Llatí II i Llatí III als estudiants de l’Escola de Llengües.
A l’Institut de Ciències Religioses “Sant Fructuós” de Tarragona: Ecumenisme, Patrologia Fonamental III i Patrologia Fonamental IV.
Cristo, salvador y liberador del hombre. Estudio sobre la soteriología de Tertuliano, Eunsa, “Colección Teológica” 51, Pamplona 1986, 449 pp.
Cristo: el autor de nuestra salvación. Estudio sobre el Comentario de Teodoreto de Ciro a las Epístolas paulinas, Eunsa, “Colección Teológica” 72, Pamplona 1990, 251 pp.
D. Ramos-Lissón – M. Merino – A. Viciano (eds.), El diálogo fe-cultura en la antigüedad cristiana, Ediciones Eunate y Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra, “Colección Historia de la Iglesia” 26, Pamplona 1996, 313 pp.
H. R. Drobner – A. Viciano (eds.), Gregory of Nissa, Homilies on the Beatitudes. An English Version with Commentary and Supporting Studies. Proceedings of the Eigth International Colloquium on Gregory of Nyssa (Paderborn, 14-18 September 1998), Brill, Leiden 2000, 680 pp.
Retórica, Filosofía y Gramática en el “Aduersus nationes” de Arnobio de Sica, Peter Lang Verlag, “Patrologia. Beiträge zum Studium der Kirchenväter” 3, Frankfurt a. M. 1993, 310 pp.
Cristianización del Imperio romano. Orígenes de Europa, colección “Cátedra de Ciencias Sociales, Morales y Políticas” 3 (Universidad Católica “San Antonio”), Quaderna editorial, Murcia 2003, 440 págs.
Cristianismo primitivo y su inculturación en el Imperio romano, colección “Cátedra de Ciencias Sociales, Morales y Políticas” 10 (Universidad Católica “San Antonio”), Quaderna editorial, Murcia 2007, 290 pp.
Para comprender el significado de la Biblia, “Cuadernos de Teología. Colección La Sagrada Escritura” 1, Servicio de Publicaciones de la Universidad Católica “San Antonio” de Murcia, Murcia 2001, 208 pp.
Patrología, colección amateca-Supplementa, Editorial Edicep, Valencia, 2001, 344 pp., amb pròleg de Mons. E. Romero Pose.
P.-J. Cordes, Sacerdotes ¿por qué? : apremiantes respuestas desde las enseñanzas de Benedicto XVI, traduit de l’alemany per Albert Viciano Vives, Universidad Católica “San Antonio”, Murcia 2010.
«The church fathers and modern theology», TDig 49 (2002) 139-143.
«Il cristianismo primitivo fu uno dei culti misterici dell’Antichità?», en AA.VV., Pagani e cristiani alla recerca della salvezza (secoli I-III), XXXIV Incontro di studiosi dell’antichità cristiana (Roma, 5-7 maggio 2005), Studia Ephemeridis Augustinianum 96, Roma 2006, 735-752.
«Ecclesiologia», en A. di Berardino – G. Fedalto – M. Simonetti (dir.), Letteratura Pastristica, Milano 2007, 449-468.
«Cristianització de l'Imperi Romà. Orígens d'Europa», en M. Lanusse Alcover – J. A. Martínez i Seguí – A. Monzon i Arazo (eds.), Vida amunt i nacions amunt. Pensar el País Valencià en temps de globalització, Universitat de València 2008, 19-32.
«Comentari de Teodoret de Cir a Rm 15,14-24», en J. M. Gavaldà Ribot – A. Muñoz Melgar – A. Puig i Tàrrech (eds.), Pau, Fructuós i el cristianisme primitiu a Tarragona (segles I-VIII). Actes del Congrés de Tarragona (19-21 de juny de 2008), Fundació Privada Liber, Tarragona 2010, 647-658.
«La Decretal del papa Sirici a Himeri de Tarragona», en J. M. Gavaldà Ribot - A. Muñoz Melgar - A. Puig i Tàrrech (eds.), Pau, Fructuós i el cristianisme primitiu a Tarragona (segles I-VIII). Actes del Congrés de Tarragona (19-21 de juny de 2008), Fundació Privada Liber, Tarragona 2010, 659-674.
«La serp d’aram (Num 21,4-9) en els Pares de l’Església del segle II i en Orígenes», en A. Puig i Tàrrech (ed.), Relectures de l’Escriptura a la llum del Concili Vaticà II (2), ScrBib 15, Barcelona 2015, 173-196.
«Les comunitats montanistes, fonamentades en la «paraula» (ῥῆμα), «esperit» (πνεῦμα) i «poder» (δύναμις) de llurs profetes», en A. Puig i Tàrrech (ed.), Església i comunitats jueves i cristianes en el món bíblic i postbíblic, ScrBib 16, Barcelona 2017, 311-336.