St. Just surt 06:21 i es pon 21:15 surt 22:37 i es pon 06:49

Notícies

La “declaració de Gubbio” i la responsabilitat social de la universitat catòlica

4-6 de maig de 2023Notícies Compartir:

Del 4 al 6 de maig ha tingut lloc a la ciutat francesa de Lille l’assemblea general de la Federació d’Universitats Catòliques d’Europa (FUCE). L’associació, que aglutina 59 entitats de tota Europa i el Líban, segueix el seu propi ritme anual d’encontres per tal seguir consolidant una realitat no petita arreu del món, i en concret a Europa, com es el món universitari.
El desig de la FUCE és el d’acompanyar tan a prop com sigui possible els cossos directius, docents i estudiantils que els formen, així com ajudar a establir estratègies de suport en diversos àmbits al món acadèmic catòlic. El seu president, Michael Mullaney, prevere diocesà irlandès, iniciava l’assemblea d’aquest any expressant la voluntat reiterada de seguir recolzant els centres universitaris catòlics en la seva missió d’aprofundir els seus diverses projectes d’estudi però sense allunyar-los mai d’una relació estreta amb la vida. Avui, afegia Mullaney, no es pot ignorar el context fràgil de la societat en general, segurament degut a la creixent presència d’opcions socials que volen optar o bé pel joc de la confusió, o bé pel de la superficialitat. Per aquest motiu, la reacció del món acadèmic catòlic ha de ser el d’afavorir una visió veritablement humanista i humanitzadora dels propis centres.
En aquesta ocasió a Lille s’han tractat dues temàtiques molt concretes, a saber, la importància i necessitat d’escoltar l’alumnat el qual no ha de ser reduït a una mena de grup passiu i consumista de títols, sinó cal que sigui conegut i escoltat per a poder desxifrar el seu propi itinerari, i, així, poder acompanyar-lo; i en segon lloc, abordar clarament la necessitat de seguir insistint en la formació d’una consciència més present sobre la responsabilitat civil de les universitats catòliques.
Pel que fa a la primera de les qüestions va ser objecte de diverses veus que van anar exposant i recordant actituds imprescindibles i ben sabudes, però no per això assumides del tot, ens referim a la importància de treballar en equip, motivar el diàleg, estar atents als processos i a les evolucions , assumir responsabilitats sense desvincular-se de la realitat quotidiana, o bé viure tant el present com el futur sense ansietats.
El context actual de la societat europea demana a la universitat catòlica la capacitat d’assumir, però, les ferides de la humanitat i, al mateix temps, aspirar a ser espais d’utilitat no només en l’àmbit professional, sinó també, i sobretot, en l’àmbit espiritual. La universitat catòlica no vol descuidar la invitació del papa Francesc a favor d’un pacte global d’educació, és per això que no oblida del seu debat qüestions urgents: com fer possible una veritable humanització de la tecnologia, és avui possible? Com posicionar-se davant la Intel·ligència Artificial (AI)? Quin impacte han de tenir les nostres institucions educatives en una Europa diversa i plural? Com poden reestructurar-se els programes de formació a partir d’una sana internacionalització de l’educació, sense caure en la comercialització del saber? Com llegir la cultura contemporània avui, i en especial la qüestió del gènere entre la joventut? Aquestes i moltes altres qüestions demanen respostes compartides i consensuades.
La universitat no ho té fàcil en aquest sentit, com tampoc és fàcil per a ningú la tasca de fer fructificar la missió. Cal seguir explorant camins d’esperança en els que la universitat catòlica sigui veritablement un referent capaç de respondre els desafiaments del present amb habilitat, no com aquell que sap ballar qualsevol dansa, ni com aquell que cau en una defensa ideològica angoixosa.
En aquest sentit la mateixa FUCE va presentar el primer resultat de la seva proposta d’universitat d’estiu. Aquest projecte es va viure per quarta vegada, i en la seva darrera edició la ciutat italiana de Gubbio en fou l’anfitriona. L’objectiu d’aquest programa consisteix en adquirir uns coneixements genèrics de la història d’Europa, una formació també general en el camp de la literatura i les arts a Europa, i un reconeixement de la presència d’altres expressions religioses en el continent europeu. El curs que es desenvolupa durant 30 dies no descuida la faceta social i de compromís social que genera la identitat cristiana. El resultat d’aquesta darrera edició fou la publicació de «la declaració de Gubbio». En ella els mateixos estudiants afirmaven la importància de la cooperació, de la defensa de la dignitat humana i del desig de treballar a favor del bé comú, entenent que l’humanisme té molt a dir en la construcció d’Europa i de la humanitat.
Pel que fa a la segona qüestió, la de la responsabilitat social de la universitat catòlica, aquesta fou àmpliament presentada, no pas com una opció accidental o un plantejament de segon ordre. La universitat catòlica ha d’assumir la seva pròpia identitat i aquesta passa per tenir cura d’un sentit profund de promoció de la igualtat d’oportunitats per a tots els seus estudiants, però al mateix temps de no establir-se enmig de la societat com una referència tancada, autoreferencial, o com diria el papa Francesc a “Christus vivit”, com una «institució-búnker»
En un món cada cop més desigual i plural, la igualtat d’oportunitats cal que sigui concretada en opcions i projectes que afavoreixin una major educació, capaç de fer créixer la societat vers el desig d’aconseguir un major bé possible. La responsabilitat social s’expressarà, doncs, en el fet de no oblidar la dignitat de cap persona, sigui qui sigui, vingui d’on vingui. La universitat catòlica responsable socialment tendirà a generar ambients inclusius i a crear ocasions reals d’aprenentatge.
El fet religiós no pot ser descuidat, ni que l’Europa volguda en certs ambients hagi volgut reduir la presència pública del fet religiós. Al costat d’aquesta ocultació per part d’alguns discursos, s’ha de sumar, tristament, la presència d’una cultura de la violència. La violència no pot ser combatuda amb més violència. La universitat catòlica ha de restar fidel a la seva pròpia identitat, que troba en Jesús, el seu veritable Mestre. Aquesta centralitat de Jesús ha de conviure en els nombrosos centres universitaris europeus amb la pluralitat religiosa. Els centres educatius catòlics a Europa, en tantes ocasions han d’apuntar a un exercici madur de coexistència amb la diversitat religiosa i no-religiosa. Amb tot, aquesta convivència no exclou el fet d’arribar a concretar un gest clar i significatiu que afavoreixi el creixement en la responsabilitat pública de la universitat, per tal de no afavorir els radicalismes, i pel contrari, tenir més cura dels necessaris espais de diàleg, de coordinació i de relació ja sigui en el camp social, polític i cultural.