St. Castor surt 07:40 i es pon 20:13 surt 19:20 i es pon 06:24

Notícies

Dom Alexandre Olivar, doctorat honoris causa de l'Ateneu Universitari Sant Pacià

18 novembreNotícies Compartir:

Dissabte, 18 de novembre va tenir lloc a la Sala de la Façana del Monestir de Montserrat l’acte solemne de conferiment del Doctorat Honoris Causa per l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) al P. Alexandre Olivar, monjo de Montserrat. La Laudatio va ser pronunciada pel Dr. Joan Torra i Bitlloch, professor de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona. El cardenal Joan-Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de l’AUSP, va presidir l’acte, en el qual també hi intervindrà el rector del l’AUSP, Dr. Armand Puig i Tàrrech.

Després de la Laudatio del professor Joan Torra, en la que va fer un repàs biogràfic del P. Alexandre, el P. Ignasi M. Fossas, prior del monestir de Montserrat, va llegir la Lectio del P. Alexandre, que va titular: La litúrgia a Catalunya ara fa mil anys.

El P. Abat Josep M. Soler, en la seva intervenció a l’acte, va recordar com Sant Benet concep el monestir a la seva Regla, com “una escola del servei diví”. “La raó per la qual rep aquesta qualificació d’“escola” és que ofereix un àmbit on s’afavoreix l’estudi i la reflexió que ajuden els monjos a cercar i a servir Déu així com a comprendre la seva missió en l’Església i en la societat. Aquest estudi i aquesta reflexió ajuden els monjos a entendre millor la Paraula de Déu, a aprendre a parlar amb ell en la pregària i també a comprendre millor les persones”, va explicar el P. Abat. “Això menà els monjos de tradició benedictina –va afegir- a estimar les lletres, a estimar la cultura, a dedicar-se, també, a l’estudi de matèries no teològiques”. “I en aquest context de fe, d’espiritualitat, de cultura, de recerca intel·lectual, d’humanisme, s’insereix el treball científic del P. Alexandre Olivar, que rep el doctorat Honoris Causa. El seu treball de patròleg i els seus estudis en l’àmbit litúrgic, avalen la distinció que avui se li confereix. En la seva vida de monjo, ha procurat agermanar el desig de Déu amb l’amor a les lletres, a la patrologia i a les fonts litúrgiques. Aquest reconeixement és també causa d’alegria per a la comunitat de Montserrat que comparteix la joia d’aquest germà nostre, el més ancià del monestir. I a l’agraïment seu, hi afegim el de tota la comunitat perquè aquest Doctorat “Honoris Causa”, tal com s’ha dit, d’alguna manera abasta també l’activitat intel·lectual i docent de la comunitat”, va concloure el P. Abat de Montserrat.


P. Alexandre Olivar

El P. Alexandre M. (Lluís) Olivar i Daydí va néixer l’1 de febrer de 1919 a Barcelona i és llicenciat en Teologia. Va entrar al Monestir de Montserrat el 29 de juliol de 1934, on va fer la professió temporal el 4 d’agost de 1935 i la solemne el 27 d’agost de 1940. El 9 d’agost de 1942 va ser ordenat sacerdot.

De 1936 a 1939, va realitzar els estudis eclesiàstics a les abadies de Maria Laach i Maredsous, que va finalitzar a Montserrat, etapa que va ser decisiva per a la seva vida científica. D’una banda, el va posar en contacte amb el món de parla germànica -llengua que ja coneixia de petit-, mentre que d’una altra l’introduïa en el que haurien de ser dos dels seus principals camps d’investigació: la patrística i la litúrgia. Va ser a Maria Laach on va descobrir els sermons de Sant Pere Crisòleg, que van ocupar un part molt important de la seva activitat científica.

De l’any 1946 al 1953 va dirigir la Biblioteca de Montserrat, de la qual ha publicat els catàlegs dels incunables, dels manuscrits i dels manuscrits litúrgics. L’any 1953, quan apareix El Sacramentari de Vic, que consagra la seva dedicació a la litúrgia i el situa al capdavant de la nova generació d’estudiosos de l’antiga litúrgia catalana-narbonesa, es fa càrrec com a superior de la comunitat benedictina del Santuari del Miracle (Solsona), fins l’any 1958. Quan torna a Montserrat publica el seu primer volum d’estudis sobre els sermons de Sant Pere Crisòleg i, entre 1962 i 1963, actua a Roma com a secretari i conseller del cardenal Anselm M. Albareda, llavors membre de la comissió de litúrgia de la primera sessió del Concili Vaticà II. L’any 1965 és organitzador i secretari general del II Congrés Litúrgic de Montserrat. El 1969 és membre fundador de la Societat catalana d’estudis litúrgics, de la quan n’és president emèrit. L’any 1982 és escollit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.

És conegut internacionalment per l’edició de sermons de Sant Pere Crisòleg, publicada entre els anys 1975 i 1982 en la prestigiosa col·lecció del Corpus Christianorum. Destaca també com a patròleg per les seves múltiples contribucions a revistes especialitzades i pel volum La predicación cristiana antigua (Ed. Herder).