Sta. Sofia surt 07:35 i es pon 19:54 surt 17:30 i es pon 03:13

Cursos de Formació Permanent

Curs de Formació Permanent 

El curs de Formació Permanent (o curs intensiu de Teologia) ofereix cada any, a tall de curset, una síntesi de qüestions fonamentals de teologia, avui.

Aquest curs és obert a tots els qui desitgin participar-hi. Però aquells que ja han fet els Cursos Institucionals de Teologia i ara volen inscriure’s al bienni de Llicenciatura, trobaran en aquestes classes un mitjà per connectar de nou amb els estudis sistemàtics de Teologia.
 

1-. Amb seu a la Facultat de Teologia de Catalunya

Coordinador: Dr. Daniel Palau 
Dies: Dijous, del 4 d’octubre de 2018 al 30 de maig de 2019
Horari:
  • Primera sessió: de 10,00 a 11,15 h
  • Segona sessió: d’11,30 a 12,45 h
 
PROGRAMA I CALENDARI
  • Acte acadèmic d’inauguració del curs 2017-2018. Lliçó inaugural: «Escletxes en el jo impermeable a Déu. La proposta cristiana en un món secular»
    • Prof. Xavier Morlans (FTC-AUSP)
    • 26 de setembre de 2018 (dimecres) – D’11,15 a 13,30 h (Aula Magna)
  1. Visió de la Santa Seu sobre qüestions monetàries i financeres
    • Prof. Pere Guinjoan
    • 4 d’octubre de 2018 – De 10,00 a 11,15 h
       
  2. La Unió Europea: avenços i dificultats vers un món millor
    • Profs. Eduard Arruga
    • 11 d’octubre de 2018 - De 10,00 a 11,15h
       
  3. Evolució de l’estatus de les dones: visió jurídica, econòmica i social
    • Prof. Mireia del Pozo
    • 18 d’octubre de 2018 – De 10,00 a 11,15 h
       
  4. La Bíblia, paraula de Déu. Inspiració de la Sagrada Escriptura i les seves implicacions
    • Prof. Jordi Latorre
    • 4, 11 i 18 d' octubre de 2018 – D’11,30 a 12,45 h
       
  5. Migracions i refugi: de l’hostilitat a l’hospitalitat
    • Prof. Carmen de la Fuente
    • 8 i 15 d'octubre de 2018 – De 10,00 a 11,15 h; 22 de novembre - D'11,30 a 12,45h
       
  6. «I nosaltres què hem de fer?» (Lc 3,14). Eines per al discerniment
    • Prof. David Guinduláin
    • 25 d'octubre de 2018 – De 10,00 a 11,15 h; 8 i 15 de novembre - D'11.30 a 12,45h
       
  7. Principals trets del ministeri de Pau VI
    • Prof. Joan Planellas
    • 25 d'Octubre de 2018 – D'11,30 a 12,45 h
       
  8. Les homilies d’Organyà 
    • Prof. Armand Puig
    • 22 de novembre de 2018 – D’10,00 a 11,15 h 
       
  9. El jove d’avui, d’ahir i de sempre: al voltant del sínode
    • Prof. Bruno Bérchez
    • 29 de novembre de 2018 – D’10,00 a 11,15 h
       
  10. Òscar Romero, pastor a l’Amèrica Llatina
    • Prof. Jaume Castro
    • 29 de novembre de 2018 – D'11,30 a 12,45 h
  11. Gaudete et exultate. Una lectura des del monestir
    • Prof. Octavi Vilà
    • 12 i 20 de desembre de 2018 – De 10,00 a 11,15 h
       
  12. Admonicions espirituals de sant Francesc
    • Prof. Eduard Rey
    • 13 i 20 de desembre de 2018 – D’11,30 a 12,45 h
       
  13. Any Pànikkar
    • Prof. Jaume Angelats
    • 10, 17 i 24 de gener de 2019 – D’10,00 a 11,15 h
       
  14. La qüestió catalana i la Santa Seu
    • Prof. Ramon Corts
    • 10, 17 i 24 de gener de 2019 – De 11,30 a 12,45 
       
  15. Litúrgia i justícia
    • Prof. Gabriel Seguí
    • 31 de gener, 7 i 14 de febrer de 2019 – De 10,00 a 11,15 h
       
  16. El pensament de Vidal i Barraque
    • Prof. Miquel Barberà
    • 31 de gener i 7 de febrer – De 11,30 a 12,45 h
       
  17. L'eduació avui
    • Prof. Gregorio Luri
    • 14 i 28 de febrer de 2019 – D’11,30 a 12,45 h
       
  18. Simposi Internacional Reforma i Reformes en l’Església, III: Cap a una Església més pobra, fraterna, ecumènica i inculturada.
    • 20 i 21 de febrer (matí i tarda) (Aula Magna)
       
  19. Ciència i Fe, qüestions recents
    • Prof. Emili Marlés
    • 28 de febrer de  2019 – De 10,00 a 11’15 h
       
  20. Orient i Occident al cinema
    • Prof. Peio Sánchez
    • 7 de març de 2019 – De 10,00 a 11,15 h
       
  21. Judaisme, de la religió a la nació
    • Prof. Uriel Benguingui
    • 14, 21 i 28  de març de 2019 – De 10,00 a 11,15 h
       
  22. Agustí d’Hipona i el maniqueisme, el donatisme i el pelagianisme
    • Prof. Joan Torra
    • 14, 21 i 28 de març de 2019 – D’11,30 a 12,45 h
       
  23. Congrés sobre Sant Vicent Ferrer, VI centenari
    • 4 d’abril (matí) (Aula Magna)
       
  24. Qüestions bioètiques en sortida
    • Prof. Margarita Bofarull
    • 11 d'abril de 2019 – D’10,00 a 11,15 h
       
  25. Donar el millor d’un mateix: esport, medicina i Evangeli
    • Prof. Montserrat Esquerda
    • 11 d'abril de 2019 – D’11,30 a 12,45 h
       
  26. Jornades d’estudi: Les basíliques històriques de la ciutat de Barcelona, IV
    • 2 i 3 de maig (matí i tarda) (Aula Magna)
       
  27. Jornada Acadèmica de Sagrada Escriptura: Gènesi 1,1-11,26. Història dels Orígens
    • 9 de maig – De 9,30 a 13,30 h (Aula Magna)
  28. L’obra mercedària: història, espiritualitat i obra pastoral
    • Prof. Juan José Galve
    • 16, 23 i 39 de maig de 2019 – D’10,00 a 11,15 h
  29. L’essència de l’educació
    • Prof. Josep Maria Esquirol
    • 16 i 23 de maig de 2019 – D’11,30 a 12,45 h
       
  30. Cloenda, valoració i propostes de futur
    • Prof. Daniel Palau
    • 30 de maig de 2019 – D’11’30 a 12,45 h

 

*Aquet curs és reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat d’ensenyament no universitari (Ordre ENS/248/2012, de 20 d’agost, Disposició addicional).

2-. Amb seu a l'Institut de Teologia Fonamental (ITF)

Primer timestre                                                

 

Matí: de 11.30 a 13.30 hores

 

Conceptes clau dins la història de l’ètica: Consciència, sentiments, esperança

Continuant amb els conceptes clau, el curs es proposa desenvolupar tres conceptes presents en la majoria de teories ètiques i, d’alguna manera, són conceptes relacionats entre si. Hi ha sentiments que neixen de la consciència, i, per altra banda, existeix una forma de consciència que es vincula al futur en forma d’esperança. 

Prof. Margarita Mauri

3, 10, 17, 24  de octubre.

 

L’escatologia de l’Antic Testament

Temes a tractar: 1. Un Déu que es manifesta en la història. 2. Una saviesa sobre la vida i la mort. 3. La Llei i la seva rellevància escatològica. 4. La meta de l’esperança de l’Antic Testament.

Prof. Josep Giménez

31 octubre, 7, 14, 21 novembre

 

Jesucristo revelador.

La teología tradicional ha insistido mucho más en el aspecto redentor de Jesucristo que en el aspecto revelador, tan central en el Nuevo Testamento. Un acercamiento a los evangelios pemite descubrir en el acontecimiento de Jesús una revelación de Dios que corrige muchas de las ideas humanas sobre Dios al que “nadie ha visto nunca”, y una revelación sobre nuestro ser humano que llega hasta nuestra dimensión más íntima. Precisamente en este contexto se percibe mucho mejor el sentido de la confesión de plena divinidad y plena humanidad de Jesucristo.

Prof. José Ignacio González Faus

28  novembre, 12, 19 desembre.

 

  

Tarda: de 15.30 a 17.30 hores

 

La fe cristiana en una sociedad secularizada y pluralista.

En nuestra sociedad se constata de modo evidente un proceso de descristianización lento pero progresivo. Disminuye la práctica religiosa y aparece con frecuencia una actitud indiferente o agnóstica ante la cuestión religiosa; la razón humana, influída por la ciencia y la ténica, cree poder prescindir de Dios. El curso pretende tratar las causas de este proceso de descristianización, e indicar cuáles pueden ser los contenidos de la fe cristiana que permitan vivirla de modo razonable en una sociedad secularizada y pluralista, evitando reacciones de carácter radical y fundamentalista. Texto de referencia: J. M. Millás, La fe cristiana en un mundo secular.     

Prof. José M. Millás    

3, 10, 17, 24 octubre.

 

L’ésser humà, a la recerca de sentit

Som ésser oberts i en projecte. Tots tenim l repte de trobar un sentit a la nostra existència. Aquesta tasca s’esdevé ben complexa en el context tan plural i divers en què vivim. Per això, proposem el comentari del text de J.A. Estrada, El sentit i el sense sentit de la vida. Preguntes a la filosofia i a la religió, per tal d’abordar les diferents dimensions de la pregunta pel sentit de la vida així com fer una aproximació a les diverses respostes que s’han donat en la nostra cultura occidental i apuntar com la fe cristiana duu a terme la seva proposta de sentit.

Prof. Núria Caum

31 octubre, 7, 14, 21 novembre.

 

Llibertat i universalitat de Déu en els llibres de Rut i de Jonàs

L’obra bíblica que porta el nom de Rut és un dels més breus de l’Escriptura. Malgrat això sempre ha fascinat els lectors de la Bíblia, la gràcia i la simplicitat del relat, al costat de la noblesa i bellesa de la narració que en fan un dels llibres bíblics als quals es retorna sempre amb gust a causa del seu gruix humà, religiós i poètic. Una autèntica perla de la literatura mundial que desvetlla interès no només pel seu valor estètic i literari, sinó, sobretot, pel missatge multiforme que transmet, representant una lúcida correcció a qualsevol restricció teològica.

Prof. Teresa Solà

28 novembre, 12, 19 desembre.

 

 

Segon Trimestre                                                

 

Matí: de 11.30 a 13.30 hores

 

Les accions simbòliques i profètiques a l’Antic Testament

Quan parlem dels profetes més aviat ens centrem en el missatge que ells transmeten mitjançant les seves paraules contextualitzades en els diferents moments històrics que van viure. Quan, però, estudiem les seves activitats, sempre interpel·ladores, veiem que sovint les seves paraules van trobar resistència entre els qui les escoltaven. Aquest curs pretén fer-nos descobrir que, davant aquestes resistències a les seves paraules, els profetes feien servir un altre llenguatge, el simbòlic, que sovint té la força de trencar la resistència i que es fonamenta en les accions realitzades pels profetes i/o en les vides dels mateixos convertides en símbol i en missatge definitiu per a la vida del poble. En el curs veurem què son els actes simbòlics i exemples de diferents actes simbòlics dels profetes i el que volen dir a l’Antic Testament. Tot això de cara a descobrir com en l’actualitat sovint es donen molts actes simbòlics que també pretenen el canvi i la conversió a les nostres societats.

ProfRafael de Sivatte

9, 16, 23, 30 gener.

 

L’obra de Lluc (Evangeli i Fets), una relectura inspirada del projecte de Jesús, ahir i avui.

Prof. Xavier Alegre

6, 13, 20 febrer

 

Els relats de la passió i la mort de Jesús en els quatre evangelis

D’una banda, resulta impressionant el contrast entre la passió i la mort de Jesús segons Marc i la versió que ofereix l’evangeli segons Joan. D’una altra banda, les interpretacions que Mateu i Lluc fan de la passió segons Marc són molt diferents. Aquesta diversitat de les quatre interpretacions fan palesa la riquesa d’aquest relat, un dels més antics del Nou Testament.

Prof. Oriol Tuñí

27 febrer, 6, 13, 20 març.

             

“Noves fronteres, un mateix compromís”. Reptes actuals del diàleg fe-justícia.

Quan Cristianisme i Justícia va publicar el número 200 dels seus Quaderns, va proposar una lectura dels reptes actuals per a la justícia que interpel·len al seu torn a la fe. També proposava certes actituds i valors que resulten irrenunciables per enfrontar aquests reptes. El curs analitzarà i aprofundirà alguns d’aquests temes: La justícia, la igualtat i el dret a la diferència. La compassió, la cura i la misericòrdia. La problemàtica dels immigrants i refugiats. El lloc de la utopia i la capacitat de estar i treballar en el present. Utilitzarem alguns quaderns de Cristianisme i Justícia com a base del curs.

Prof. Josep Miralles

27 març, 3, 10 abril

 

 

Tarda: de 15.30 a 17.30 hores

 

Meravelles de l’Antic Egipte

La cultura i civilització de l’antic Egipte ha despertat molta curiositat entre el gran públic. Ja sigui per les seves piràmides, temples i tombes, o potser per la seva curiosa religió, politeista i amb un panteó de més de 1.500 divinitats. Els temes que tractarem en aquestes sessions són diversos aspectes d’aquesta civilització mil·lenària con la literatura, els costums, les festivitats religioses, les creences funeràries, el Més Enllà i el monogràfic d’algun faraó singular com Akhenaton o Cleòpatra VII.

Prof. Irene Cordón

9, 16, 23, 30 gener.

 

El col·lapse de la fe cristiana a Catalunya: reflexions i perspectives

1. Dades sociològiques. Causes del fenomen: control social, fi de la por, pluralisme, crisi del llenguatge, imatge de Déu. 2. Estructura de la ment i funcions simbòliques. Espiritualitats i religions en el camp mental. 3. Religions i espiritualitats en la cultura humana. Panorama històric i actualitat. El jo oriental i el jo occidental i les seves dimensions. 4. Una restauració de la Fe cristiana. La recuperació dels relats simbòlics. Jesus i el capgirament social.

Prof. Ramon M. Nogués   

6, 13, 20, 27  febrer

 

Ecologia i integritat de la Creació

Segons el Consell Ecumènic de les Esglésies: presupostos; “Església i Societat” (1966); “Upsala, 1968; el problema de la tecnologia; el problema nuclear; “Pau, Justícia, Ecologia”: Vancouver, 1983-Basilea, 1989; Graz, 1997. 2. “Entre el diluvi i l’arc de San Martí”: Seul 2000; “Carta ecumènica europea”, 2001. 3. Punt de vista de la Ortodòxia: a) la Creació; b) la Creació desintegrada; c) la Creació transfigurada.  4. Punt de vista catòlic: a) Sollicitudo Rei Socialis (1987) i Missatge Pau (1 gener 1990), b) Papa Francesc, Encíclica Laudato Sii

Prof.  Hèctor Vall

6, 13, 20, 27 març.

 

La Bíblia des de l’Art. Aproximació a alguns llibres de l’Antic i el Nou Testament. Curs d’estètica religiosa.

Són moltes les obres de la Historia de l’Art que s’inspiren en la Bíblia. Artistes de diferents èpoques i estils varen veure en les narracions dels diferents llibres sagrats una font d’inspiració. Resseguir aquestes imatges que al llarg de la història foren creades, ens poden apropar a la Teologia des de la perspectiva de l’Art.

Prof. Ma Àngels Turon

3, 10 abril

 

 

 

Tercer Trimestre                                                

 

Mati: de 11.30 a 13.30 hores

 

La fe que edificó el románico catalán

El conocimiento que tenemos de las iglesias románicas de los Pirineos, especialmente de la Vall de Boí, consiste casi exclusivamente en una valoración arquitectónica-artistica. Pero, tenemos un gran desconocimiento sobre el tipo de sociedad, el sistema de organización, las celebraciones de la fe y la teología que orientó y fundamentó la construcción de estas iglesias. En estas clases nos proponemos remediar este vacío. Haremos una introducción a la teología, arquitectura y sociedades del románico de los Pirineos. Temas a desarrollar: 1. Marco Histórico: siglos VI-XI. La comunidad local. II. Teología del Apocalipsis en el románico: una teología política. La comunidad creyente. III. Dios, poder (violencia) y naturaleza. En piedra y pintura. La comunidad humana.

Prof. Ricardo Barba

8, 15, 22 maig

 

Dimensión caritativa social de la evangelización en “Evangelii gaudium”

Presentaremos de manera clara y sencilla la frescura y profundidad de la acción caritativa social que nos propone el papa Francisco en la “Evangelii Gaudium” y que este mundo necesita. Expondremos de manera pedagógica los contenidos fundamentales de la dimensión social de la evangelización, para comprender como debe integrarse la acción caritativa social en la misión envangelizadora de la Iglesia aquí y ahora.

Prof. Armando Cester

29 maig i 5 juny

 

 

Tarda: de 15.30 a 17.30 hores

 

Benedicció o maledicció original?

Quina és la capacitat original del Ser Humà per a créixer i evolucionar? Hem de partir d’una maledicció, però no pot ser una benedicció? En qué ens pot ajudar la psicologia profunda/dinàmica i la transpersonal sobre aquesta capacitat? Pot ser explicat pel pecat (original) però no hi podria haver una altra forma des d’aquestes ciències citades? És l’angoixa, factor de mites? Farem una aproximació als temes de “La benedicció original”, l’inconscient individual i col·lectiu, origen de la fe, els nivells de consciència. Tot aquest nou paradigma emergent té en compte una ment participativa i la vida o camí interior. I com sempre, el Punt de Partença: la pròpia biografia existencial.

Prof. Jaume Patuel

8, 15, 22 maig

 

Proyecto tecnológico y Reino de Dios

Abordaremos cómo los desafíos teológicos que plantean las fronteras tecnológicas se despliegan en tres ejes fundamentales: la comprensión del ser humano como imagen de Dios (Gen 1,27), el encargo de dominio sobre la creación (Gen 1,28), y la realidad del mal (Gen11,1-9). El primer desafío lo marca el reto que para la antropología teológica supone el éxito de la metáfora de la máquina para definir lo humano. En el segundo desafío, el encargo de dominio, surgen preguntas en clave antropológica y escatológica como ¿cuál es el alcance y extensión de este dominio? y ¿cuál es el papel de la obra humana en el futuro de la creación entera? Y el último desafío nos remite a la realidad del mal y a la responsabilidad personal y colectiva en él.

Prof. Francisco J. Génova

29 maig i 5 juny