Sta. Veneranda surt 07:39 i es pon 17:32 surt 14:48 i es pon 02:00

Curs d'Aprofundiment Bíblic

PRIMER SEMESTRE

 

1. L'origen del monoteisme: entre Akhenaton i la Biblia [CIB097]

El descobriment d’Amarna i del faraó Akhenaton va obrir la porta a pensar en el possible naixement del monoteisme en el cor de la terra egípcia, segles abans que aquest quedés recollit en el poble d’Israel. El fet que l’experiència d’alliberació d’Egipte sigui l’element fundant del poble d’Israel ha fet més suggerent aquesta hipòtesi. Però fins a quin punt podem parlar de monoteisme en l’època d’Akhenaton? Fins a quin punt podem afirmar que la seva visió teològica va influenciar els israelites i la seva reflexió teològica sobre Jahvè?

 

1.1. El descobriment d’Amarna i l’impacte en el coneixement bíblic

1.2. La religió d’Amarna en el seu context històric

1.3. Egipte i la Bíblia en contacte

1.4. El monoteisme bíblic i el seu origen

 

Dimarts, del 17 de setembre de 2019 a 14 de gener de 2020 – De 19,00 a 21,00 h

Prof. Pilar Casals

 

2. L’evangeli segons Joan, una interpretació de la vida de Jesús en clau de la glòria de Déu [CIB098]

L’objectiu del curs és aprofundir el tarannà que caracteritza la presentació de Jesús que tenim en l’EvJn. Per a dir-ho amb dues tendències de l’exegesi joànica, es tracta de veure si l’EvJn es defineix més per la formulació del pròleg: “I el qui és la paraula es va fer carn” (Jn 1,14a) o més aviat per la referència a l’experiència de la seva plenitud que ens arriba com a “hem contemplat la seva glòria” (Jn 1,14c).

 

2.1. Una visió gloriosa de la vida de Jesús

  • L’anunci del pròleg: Jn 1,14a

  • Els signes de Jesús com a manifestació de la glòria de Jesús

  • El relat de la passió de l’EvJn en comparació amb el de Mc

  • L’episodi de la mort de Jesús, ¿és un moment de feblesa o d'impotència?

2.2. Hi ha alguns aspectes de quenos o d’abaixament de Jesús en l’EvJn?

  • El pròleg: fins a quin punt l’encarnació és un moment d’abaixament o d’humiliació? Què vol expressar el pròleg?

  • El rentament dels peus dels deixebles, es presenta com un abaixament de Jesús o és més aviat un exemple del seu amor als deixebles?

  • És correcte parlar del relat de la passió de l’EvJn com un relat d’humiliació o de soledat i sofriment?

2.3. El context en el qual s’escriu l’EvJn, ens pot ajudar a interpretar el tarannà gloriós que caracteritza aquesta obra?

  • Importància de la resurrecció de Jesús de cara a “creure”

  • El paper de l’Esperit de la Veritat en l’experiència del “creure”

  • L’oposició de la sinagoga dels fariseus (paper de l’AT en el creure en Jesús)

  • L’horitzó apostòlic: El querigma joànic

Conclusions de cara a la nostra lectura de l’EvJn.

Dijous, del 19 de setembre de 2019 al 16 de gener de 2020 – De 19,00 a 21,00 h

Prof. Oriol Tuñí

 
 
SEGON SEMESTRE
 

1. Rostres insòlits de Déu [CIB099]


El desig de veure Déu impregna la Bíblia, la història del cristianisme i de les diverses religions. Les respostes a aquest anhel humà ––«Quan podré veure Déu cara a cara?» (Sal 42,3)–– són plurals, variades i sorprenents. 
El Déu bíblic es mostra com a Déu d’algú: d’Abram, Isaac i Jacob primer, del poble d’Israel després i finalment de Jesús de Natzaret. Es revela en la vida de les persones, amb els seus goigs i esperances, tristeses i angoixes. No hi ha cap experiència humana de la qual en sigui absent.
El Déu de la Bíblia és un pelegrí, que ha acampat en una tenda i acompanya el seu poble en diversos exilis, el segueix en tots els egiptes i babilònies de la seva història i el guia en els seus deserts. I, en Jesús, «ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria» (Jn 1,14): la humanitat ha esdevingut així lloc primordial de  revelació divina.

 

Dimarts, de l'11 de febrer al 2 de juny – De 19,00 a 21,00 h

Prof. Jaume Angelats

 
2. El Jesús de la història [CIB100]

L'escola liberal de teologia (s. XVIII-XX) va concloure amb R.Bultmann que per a tenir fe en Jesús no cal tenir en compte l'element històric, no n’hem de fe res del Jesús històric. Si creiem en Jesús és perquè hi tenim una relació personal exclusiva que només és vàlida a través de la fe. Però la investigació posterior ha conclòs que sense una història de carn i ossos la nostra relació amb Déu pot ser una pura il·lusió; sense un coneixement mínim de la història, la teologia esdevé pur subjectivisme col·lectiu o personal. Si manca un interès pel Jesús històric ens allunyem dels interessos explícits dels autors dels textos del Nou Testament.

 

2.1. Els historiadors

2.2. Descripció de la història de la investigació

2.3. Criteris fiables de la historicitat

2.4. Criteris menys segurs de la historicitat

Conclusió: Què sabem del Jesús històric?

 

Dijous, del 13 de febrer al 4 de juny – De 19,00 a 21,00 h

Prof. Enric Cortès