St. Nicasi surt 08:10 i es pon 17:23 surt 13:58 i es pon 02:48

Notícies

Les perifèries, la misericòrdia i els pobres: eixos centrals del pontificat del Papa Francesc

12 de novembre de 2019Esdeveniments Compartir:

 La primera jornada del Congrés internacional “L’aportació del Papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església” s’ha titulat “L’Església, principi d’unitat del gènere humà” i ha tingut la participació dels cardenal Joan Josep Omella, Luis F. Ladaria i Matteo Zuppi, i dels professors Margarida Bofarull i Armand Puig i Tàrrech, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

El Papa Francesc: obertura i reforma

La inauguració del Congrés ha estat a càrrec del Cardenal Joan Josep Omella, Gran Canceller de l’Ateneu. Omella ha posat de relleu, per una banda, el pensament obert del Papa Francesc afirmant que somia amb una Església que obri processos sense tancar-se en la recerca de seguretats, i per l’altra, en la reforma de l’església que s’està duent a terme:  “La reforma de l'Església no es visualitza necessàriament en determinades decisions, gairebé mediàtiques, sinó que es practica, sobretot, mitjançant una nova sensibilitat que ha de travessar tot el cos eclesial i que es podria concretar en tres expressions, centrals en el pensament del Papa: «misericòrdia», «conversió pastoral i missionera» i «diàleg amb tots».” El Papa Francesc, ha dit, “parla al cor de la gent amb un llenguatge directe i personal, carregat d'imatges i suggeriments (...) però també parla amb els gestos”.

Dos conceptes: poble i comunió

El prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe del Vaticà, cardenal Lluís Ladaria, ha titulat la seva ponència Una Església en comunió i sinodal. El cardenal Ladaria ha defensat que no es pot dubtar sobre “la centralitat que la categoria Poble de Déu té en el pensament del Papa al parlar de l’Església”; i ha recordat unes paraules del propi papa Francesc: “la imatge de l’Església que més m’agrada és la del sant poble fidel de Déu; és la definició que utilitzo freqüentment. La pertinença a un poble té un fort valor teològic: Déu, en la història de la salvació, ha salvat un poble. No existeix identitat plena sense pertànyer a un poble. Ningú no se salva sol, com a individu aïllat, sinó que Déu ens atrau tenint en compte la complexa trama de relacions interpersonals que es realitzen en la comunitat humana”. Aquesta especial sintonia amb l’Església Poble de Déu ve de lluny, ha explicat el cardenal Ladaria, i “té els seus orígens en la teologia del poble característica de la seva terra natal, de la qual el seu pensament eclesiològic està profundament impregnat”. En aquest punt es pot apreciar “l’especial fidelitat del Pontífex a la doctrina genuïna del Concili Vaticà II”, ha apuntat el Dr. Ladaria.

Com a conclusió, el cardenal Ladaria ha recordat la importància de “conjugar bé” les nocions de “poble i comunió” a l’hora “d’impulsar amb vigor l’activitat missionera de tota l’Església”. “Mentre la noció de poble comporta diversos vincles entre els individus que el composen, la categoria comunió aplicada a l’Església conté intrínsecament un component ontològic, que arrela la categoria de poble en la seva perspectiva pròpiament teològica –ha argumentat el Dr. Ladaria-: es tracta d’una comunió en l’ésser i en l’amor de Déu, els quals són, per si mateixos, expansius”.

“El significat pròpiament cristià de poble, comunió i sinodalitat, i la seva intrínseca i inseparable connexió, així com l’hem configurat a la llum d’un sa sensus fidei, ens dirigeix en mode analògic però pertinent a la lògica i dinàmica trinitàries, que pertanyen al mateix cor de Déu”, ha afegit. “El Pare, amb les seves inseparables mans -Jesucrist i l’Esperit Sant-, plasma i replasma el món –allà on troba cors d’homes i de dones disponibles- transformant-los, de molts individus dispersos, en un poble pelegrinant i missioner, cridat a recapitular tot el món en els plans salvífics de Déu que és amant del destí bo de tot home”, ha conclòs el prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe del Vaticà.

Congrés Papa Francesc

Una Església tocada per l’amor

Margarida Bofarull ha parlat de l’Església mare de misericòrdia i samaritana. Bofarull creu que aquest tipus d’Església “no és autoreferenciada sinó que surt cap a les perifèries, en paraules del Papa Francesc, perifèries geogràfiques i existencials. Una Església que va cap a les persones que moltes vegades les nostres societats deixen al marge. De cor obert, que es compadeix, que es commou”. “Així com la teologia que predica el Papa Francesc – ha afegit -, és una Església des dels pobres i per als pobres, però sobretot és una Església que està tocada, en el sentit integral, per l’amor”.

El Papa Francesc i la conversió pastoral i missionera

El Cardenal Matteo Zuppi ha parlat de “L’Església, poble Sant de Déu, subjecte de l’anunci de l’Evangeli”. Ha explicat que el papa Francesc parla d'una conversió pastoral i missionera i com aquesta conversió és l’esperança en la societat cada vegada més secularitzada en què vivim. “Crec que això canvia moltíssim la vida de les parròquies i les comunitats”. Aquesta conversió, Zuppi l’entén com una actitud del dia a dia, també amb caire pastoral: “això vol dir que hi ha una cura en relació als altres que ens afecta a tots, un afecte i una responsabilitat cap als altres per tal de cuidar-se”. “No és fàcil -ha dit-, perquè és més fàcil cuidar-se a un mateix i viure l'Evangeli de manera individual. Aquesta conversió ens ajuda a vèncer la sensació de tancar-nos, perquè la solució passa sempre per obrir-se”.

Francesc integra en un sol disseny les dues línies d’actuació en relació als pobres (l’estructural i la personal) i les col·loca sota el signe de la solidaritat i de la destinació universal dels béns. L’escolta dels pobres no es farà des d’un cor que cobeja els béns d’aquest món i alhora, com a contrapès d’aquesta actitud, duu a terme algun «acte esporàdic de generositat». Ben al contrari, escoltarà els necessitats el qui hagi entrat en una «nova mentalitat que pensi en termes de comunitat»

Els pobres son un do i una tasca per a l’Església

L’última comunicació del dia ha estat a càrrec del Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Puig ha dit que el Papa Francesc ha culminat un itinerari que arrenca amb el Concili Vaticà II i la frase del Papa Joan XXIII que deia: “L’Església es presenta tal com és i vol ser, com l’Església de tots, i particularment l’Església dels pobres”. El Dr. Puig ha afirmat que una de les línies de força que ha de marcar el futur de l’Església “ha de ser” l’opció pels pobres. “Els pobres no poden ser uns estranys al nucli central de l’Església, -ha afegit- no han de ser situats als marges de la vida social. Més aviat ells pertanyen de ple dret a la comunitat eclesial i el seu lloc és el primer banc de l’assemblea cristiana, no el darrer”.

També ha fet referència a què l’Església ha d’acollir als pobres de manera especial, i en aquest sentit, creu  que ha d’allunyar-se de l’acció assistencial que podria fer una administració pública per passar a ser un acolliment “essencial” en relació a l’Evangeli de Jesús: “els pobres sempre seran enmig de l’Església i caldrà fer-los el bé, és a dir, acollir-los, integrar-los i estimar-los com a germans més petits del Senyor Jesucrist”.

Els ponents a les parròquies

En acabar les sessions acadèmiques, dos dels ponents han visitat parròquies per apropar el congrés a les comunitats. La Dra. Margarida Bofarull ha presentat "La misericòrdia com a missió" a la parròquia Sant Fèlix de Sabadell, i Mons. Matteo Zuppi, "Com anunciar l'Evangeli a la gran ciutat" a la parròquia dels Sants Màrtirs Just i Pastor (Barcelona).