St. Anastasi I surt 08:13 i es pon 17:25 surt 16:59 i es pon 07:57

Notícies

Dr. Armand Puig: "L'Ateneu Sant Pacià és una realitat acadèmica esplèndida de l'Església catalana que compta amb 3.000 alumnes"

6 octubreNotícies Compartir:

El Gran Canceller de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, ha inaugurat aquest migdia el curs 2016-2017 d’aquesta institució universitària, que integra les facultats de Teologia, de Filosofia i l’Antoni Gaudí, i els instituts de Litúrgia, Teologia Fonamental i Ciències Religioses. L’acte, que s’ha celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, ha comptat amb la presència dels bisbes de les diòcesis catalanes.

El rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), Dr. Armand Puig, ha fet un balanç del que ha estat aquest primer any de la nova institució -creada pel cardenal Giuseppe Versaldi, prefecte de la Congregació per a l’Educació Catòlica, en l'acte d'inauguració de curs 2015-2016-, que aixopluga tres facultats ja existents i que té el repte de donar cohesió i un projecte comú a totes elles. "L'Ateneu Sant Pacià -ha dit el Dr. Armand Puig- és una realitat acadèmica esplèndida de l'Església catalana, que és integrada per dotze centres universitaris -tres facultats, vuit instituts i un centre teològic- i 3.000 alumnes, una xifra notable, significativa i rellevant, en la mesura que tots ells són alumnes de ciències eclesiàstiques -teologia, filosofia, humanística cristiana i ciències religioses-. Unint forces -ha afegit, hem eixamplat la nostra base acadèmica; ara cal esforçar-se perquè aquesta base creixi, tant a Barcelona com a les altres seus diocesanes de Catalunya i Mallorca, on hi ha centres dependents de la Facultat de Teologia i pertanyents, per tant, a l'Ateneu".

El Dr. Armand Puig ha anunciat que l'AUSP en el seu conjunt, amb les seves tres facultats, dedicarà els pròxims anys acadèmics al tema de la "Reforma de l'Església" -el primer d'aquests anys posseeix una clara connotació ecumènica, ja que coincideix amb els 500 anys de l'inici de la Reforma protestant (1517). Aquest curs hi haurà igualment un Simposi sobre "La formació del cànon jueu i cristià", en col·laboració amb les universitats alemanyes Humboldt de Berlín i de Ratisbona. L'any acadèmic 2016-2017, l'Ateneu també crea el Diploma de Música Sacra, que compta amb el patrocini de la Conferència Episcopal Tarraconense i de l'Abadia de Montserrat, i que és destinat a formar persones capacitades en litúrgia, cant gregorià, orgue i direcció coral, amb la finalitat d’enfortir el nivell musical de les celebracions litúrgiques de les diòcesis catalanes.

"La participació d'especialistes no directament vinculats amb les nostres Facultats és un fet que serà cada vegada més habitual -ha declarat el Dr. Puig-. L'estructura acadèmica i institucional de l'Ateneu es veu afavorida per una lectura no reglamentista ni burocràtica de l'Espai Europeu d'Educació Superior o Pla Bolonya. Des del primer moment la Santa Seu ha promogut una aplicació de Bolonya que té poca cosa a veure amb les aplicacions que es fan habitualment d'aquest Pla. I això ens permet compaginar el rigor acadèmic en docència, recerca i publicacions, amb la flexibilitat necessària en el cos professoral". "La flexibilitat  estructural permet que molts especialistes de prestigi acceptin col·laborar amb l'Ateneu -en concret amb la Facultat Antoni Gaudí- i que el Màster o Llicència d'aquesta Facultat, en col·laboració amb la Facultat de Filosofia, sobre "Patrimoni històric i cultural de l'Església" hagi assolit uns estàndards excel·lents, gràcies a una participació docent externa altament especialitzada", ha afegit. "Molts especialistes -un 80% de docents d'aquest Màster són professors convidats- s'han mostrat del tot receptius a col·laborar en una institució de l'Església catòlica com és l'Ateneu. Aquesta és una dada important, perquè constitueix un exemple concret del diàleg entre l'Església i el món de la cultura i de la Universitat", ha destacat el Dr. Armand Puig, que ha subratllat que l'AUSP manté "una relació privilegiada amb la Universitat Ramon Llull i amb la Universitat de Barcelona". Ha recordat que el proppassat 15 de setembre l'Ateneu i la UB van signar un conveni de col·laboració, que inclou "el reconeixement de l'Ateneu com a Centre de recerca amb possibilitat de gestionar tesis doctorals, que seran reconegudes per la UB". "Es tracta, també aquí, que alumnes de procedència no eclesiàstica puguin accedir al grau de Doctor, i que aquest itinerari acadèmic, guiat per l'Ateneu, tingui validesa civil, la que li confereix precisament la prestigiosa i històrica UB, que va tenir des del 1450 fins al 1717 la Facultat de Teologia com la primera de les seves facultats", ha recordat el rector de l'AUSP.

El Dr. Armand Puig ha esmentat també que el Llic. Ramon Batlle ha substituït el Dr. Antoni Matabosch com a director de l'Institut Superior de Ciències Religioses (ISCREB), i que el Dr. Gabriel Seguí és el nou director de l'Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (ISLB), ja que el Dr. Jaume González Padrós al final del sexenni. Igualment, ha agraït el treball de la Dra. M. Claustre Solé, professora de Sagrada Escriptura a la Facultat de Teologia, que deixa la docència després de vint anys, motiu pel qual ha rebut la medalla de la Facultat de Teologia.

"L’Ateneu Universitari Sant Pacià és una eina al servei de l’Església que viu i peregrina en les nostres deu diòcesis. Si volem fer-ne una institució forta i arrelada en la realitat eclesial, és perquè estem convençuts que l’Església, en aquesta societat canviant i plena de reptes i vitalitat, no pot quedar replegada sobre ella mateixa. El papa Francesc parla d’un cristianisme de poble, ampli, obert, generós, inclusiu, misericordiós, profundament evangèlic. Doncs bé, cal treballar perquè hi hagi una traducció cultural i universitària d’aquesta idea de fons, que el mateix Papa va expressar a Roma el novembre del 2015 en el Congrés Educar avui i demà, promogut per la Congregació per a l’Educació Catòlica. El Papa es va referir a la necessitat d’obrir espais educatius no elitistes, austers, marcats per l’humanisme cristià, en els quals el creixement personal fos harmònic i quedés impregnat de la saba de l’Evangeli. La fidelitat a aquest pensament ens mou a construir un Ateneu que es faci present, amb la seva fesomia pròpia, en el mapa universitari català, com a institució docent i solvent de l’Església, dotada amb els mitjans imprescindibles per a dur a terme la seva tasca, però que alhora actuï en funció de les necessitats pastorals de les nostres deu diòcesis i encapçali projectes i iniciatives de caire evangelitzador", ha conclòs el rector de l'AUSP.

Cal subratllar que aquest curs comença les seves activitats la Càtedra de Teologia Pastoral Arquebisbe Josep Pont i Gol, que els bisbes catalans han volgut crear per tal de construir un espai de reflexió pastoral fonamentat en el discurs teològic per als temps actuals. La Càtedra dóna continuïtat al Centre d’Estudis Pastorals, una institució que va contribuir decisivament a l’”aggiornamento” dels preveres catalans en els anys posteriors al Concili Vaticà II.

Finalment, cal recordar també que la Federació d'Universitats Catòliques d'Europa (FUCE) ha admès com a membre d'aquesta organització l'AUSP. I que la candidatura de l'Ateneu a la Federació Internacional d'Universitats Catòliques (FIUC), amb seu a París, ha estat ja presentada. Es tracta d’una homologació internacional que posa l'Ateneu en contacte i relació amb els centres universitaris catòlics de tota l’Església, i que alhora fa estar atents als membres de l'AUSP al dinamisme que mou el món catòlic en relació a la Universitat.

Xifres de l'alumnat de l'Ateneu U. Sant Pacià

El secretari general de l'AUSP, professor Sergi Gordo, ha apuntat les dades de l'alumnat de cadascuna de les Facultats Eclesiàstiques que constitueixen l’Ateneu, que són 3.000, dels quals 500 són alumnes inscrits puntualment en algun dels cursos, simposis o conferències impartits en les diverses institucions acadèmiques que formen l’Ateneu.

Lliçó del Dr. Jordi Gayà: De la comprensió a la contemplació. La teologia del beat Ramon Llull

La lliçó inaugural del curs 2016-2017 ha anat a càrrec del Dr. Jordi Gayà, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i del CETEM-ISUCIR (Mallorca) i porta per títol: De la comprensió a la contemplació. La teologia del beat Ramon Llull. El Dr. Gayà ha començat amb una referència a la biografia de Ramon Llull, que a la darrera dècada de la seva vida, l'any 1311, va narrar els fets de la seva vida a uns amics cartoixans de París. "La Vida de mestre Ramon, coneguda també com Vida coetània, va recollir la narració i la va farcir de claus interpretatives, que apuntaven quasi a la santedat martirial, i va establir un model sobre el qual s'han construït les posteriors biografies del mestre Ramon", ha dit. El Dr. Jordi Gayà ha fet referència al Llibre de contemplació, "que ens exposa com itinerari personal de Ramon Llull i a la vegada és proposat com a model per a tot creient". “La fe, que hom confessa de paraula en dir els articles de la fe, ha de ser compresa mitjançant la percepció dels signes que Déu mateix ofereix a través de la seva obra".

Tot seguit ha parlat de la comprensió de la fe, que Llull lliga a l'Art, "la ciència general que garanteix el coneixement de totes les coses; també d'allò que la teologia vol comprendre i explicar". "Per què la teologia necessita l'Art?", s'ha preguntat el Dr. Gayà, i ha proposat una possible resposta: "Perquè la teologia ha d'explicar les veritats de la fe catòlica amb raons necessàries". "Ramon Llull defensa sempre la possibilitat de que les veritats de la fe es poden raonar i demostrar", ha afegit.

Finalment, el Dr. Jordi Gayà ha explicar què és la contemplació per a Llull: "Considera que la contemplació inclou totes les etapes de la comprensió de la fe i de la reflexió teològica, per tal d'assolir aquell estat de fruïció que és el compliment del precepte d'estimar Déu. Per tant, la contemplació és gràcia de Déu, però també exercici de les potències de l'ànima amb la seva autonomia estructural".

I ha acabat la seva ponència fent una síntesi de la seva lliçó: "La contemplació és primer de tot, una gràcia donada per la misericòrdia i la condescendència de Déu, que desitja manifestar el més plenament possible les seves dignitats. Aquesta manifestació ho és, primer de tot, de l’acte intrínsec de Déu; és a dir, aquell que explica la Trinitat personal en Déu i les altres veritats de Déu (articles de la fe) a partir de la consideració correlativa de les dignitats. En segon lloc, aquesta manifestació es desplega en l’acte extrínsec; és a dir, tota la creació. D’aquesta manera, l’home pot conèixer i estimar Déu, primer, a través de la creació i, segon, amb la contemplació que culmina en el rapte, sense que hi hagi una ruptura entre el primer mode i el segon. Allò que lliga els dos moments és que el subjecte és sempre l’home en la seva capacitat d’entendre i estimar (expressada amb el terme correlatiu –tivitas) i l’objecte és Déu (expressat amb el terme correlatiu –bilitas). En l’acompliment de l’acte, l’objecte esdevé conegut i estimat (expressat amb el terme correlatiu amatus)".

Paraules del Gran Canceller de l'Ateneu, Mons. Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona

Les paraules de cloenda de l'acte les ha pronunciat Mons. Joan Josep Omella, Gran Canceller de l'Ateneu i arquebisbe de Barcelona. Mons. Omella ha dit que "el marc de la dimensió acadèmica de l'Ateneu és la fe i la comunió de l'Església, la voluntat de promoure una gran reflexió sobre la fe cristiana des de les diverses especificitats de cada Facultat: des de la teologia, des de la filosofia i des de la humanística cristiana. L'Ateneu ha de ser una caixa de ressonància de la vida de l'Església en la seva vessant de reflexió teològica aplicada a la pràctica de la pastoral". En aquest sentit, el Gran Canceller de l'Ateneu ha fet referència a la creació de la Càtedra Arquebisbe Josep Pont i Gol, "que va ser pioner en l'aplicació del Concili Vaticà II i en la creació d'una xarxa d'acció pastoral conjunta de les nostres deu diòcesis". "Tenim posades grans esperances en aquesta Càtedra -ha afirmat Mons. Omella-, en la qual es reprèn l'esperit que va moure la gran tasca realitzada pel Centre d'Estudis Pastorals durant tants anys; ara, la Càtedra ha de permetre que es vagi construint una manera de repensar la pastoral adequada als grans reptes d'avui, en un temps dominat per la globalització i carregat d'esperances".

 

L'arquebisbe de Barcelona ha acabat la seva intervenció tot referint-se al document del Papa Francesc Evangelii Gaudium, en el qual "orienta de manera creativa i encertada el camí de l'Església per a aquests pròxims anys; fins i tot, esmenta el paper que ha de jugar la reflexió teològica dins un projecte de renovació i de reforma de l'Església. "Precisament -ha matisat-, els tres propers simposis de l'Ateneu estan dedicats a aquest tema. Una Església en sortida, que vulgui abandonar el comfort de quedar-se dins de casa i surti a trobar els homes i les dones d'avui per portar-los l'Evangeli, necessita ser autèntica i viure de l'esperança". "Els estudis que s'imparteixen en el nostre Ateneu han d'ajudar a trobar aquest camí de proximitat a la humanitat del nostre temps. Aquest Ateneu ha d'ajudar a que l'Església sigui mestra en la fe, però tan sols ho serà si és per damunt de tot mare de misericòrdia, que acull tots els seus fills, sobretot els pobres, i es deixa guiar per la Paraula de la vida", ha dit Mons. Omella.

Departament de Premsa de l'Ateneu Universitari Sant Pacià
Òscar Bardají (Tel.: 606 50 78 69)