St. Eloi surt 07:58 i es pon 17:23 surt 04:34 i es pon 15:13

Notícies

El Déu encarnat com a generador de canvi en la història humana

5 de novembre de 2021Notícies Compartir:

L'Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) ha organitzat del 26 al 28 d'octubre la segona part del Congrés Internacional “Les ferides i esperances d'un món malalt a la llum de la teologia de l'encarnació”, que ha dedicat a El Déu encarnat com a generador de canvi a la història humana. Aquest congrés “constitueix una resposta feta des de la teologia de l'encarnació, des de l'arrelament a la història del missatge cristià, que proclama la presència concreta de Déu a la història humana”, ha assegurat el Dr. Armand Puig, rector de l'AUSP.

Durant aquests dos dies “s'ha posat de relleu que seria un error reduir la situació actual de postpandèmia a un retorn a la normalitat, entenent per normalitat la situació anterior a l'inici de la pandèmia. Un anàlisi com aquest no es va sostenir. Cal reconèixer que han canviat moltes coses i que avancem cap a un món diferent, amb moltes incògnites i múltiples reptes. Sembla que s'obren dues possibilitats. O bé caminem cap a un món on cada unitat personal o social es replega sobre si mateixa i ignora la resta, de manera que s'imposa l'individualisme i la recerca del propi interès. O bé es construeix un món caracteritzat per la solidaritat entre rics i pobres, la cura de la terra com a casa comuna, l'acollida dels migrants que renovin unes societats envellides. És l'hora de la fraternitat universal, també entre les religions, i per això el model de Jesús de Natzaret, Fill de Déu, germà de tots i totes, que s'encarna a la història del seu temps, que es fa company de viatge dels pobres, que s'abaixa fins a donar la vida, resulta un model necessari”, ha declarat el Dr. Armand Puig com a valoració del Congrés.

El Déu encarnat com a generador de canvi en la història humana

La quenosis i Cur Deus homo

A la primera ponència del Congrés, “L’encarnació com a presència quenòtica”, el Dr. Josep Castanyé (AUSP) va parlar de l’encarnació fixant-se en un aspecte present a la carta als Filipencs: la quenosi (kennosi, abaixament). El teòleg va remarcar de manera particular el fet de la realitat històrica de Jesús de Natzaret i es va preguntar sobre les repercussions que aquesta història podria tenir sobre el mateix concepte de Déu.

A continuació, el Dr. Jordi Gayà (AUSP i Maioricensis Schola lullistica), a la intervenció titulada “Cur Deus homo? El caràcter perfectiu de l’encarnació”, va tractar un tema clàssic de la teologia medieval: Cur Deus homo (per què Déu es va fer home?). Dins les dues grans corrents de l’època, el Dr. Jordi Gayà va aportar la visió de Ramon Llull, possiblement l’autor que va defensar amb més contundència el caràcter perfectiu de l’encarnació; és a dir, l’encarnació vista com a recerca de la plenitud de l’home, per portar a la perfecció l’home i l’univers. Gayà també va argumentar, amb paraules de Llull, la contrarietat a l’altra corrent dominant a l’edat mitjana i defensada per, entre altres, Sant Tomàs d’Aquino: la visió que l’encarnació seria per redimir el pecat d’Adam.

 

Economia de la salvació i l'abraçada samaritana

La tercera ponència del Congrés va anar a càrrec del Dr. Ángel Cordovilla (U. Pontifícia Comillas), que va centrar en l’economia de la salvació amb "L'economia de la salvació:el Déu d'amor solca la història humana". Va explicar què vol dir que Déu solcala història: un Déu que s’hi fa present, però que després circula, corre, fa caminar, fa avançar. Cordovilla va proposar una visió nova de Déu, com un Déu que entra a la història humana sense acabar-la, ni sense fer-la malbé.

La darrera comunicació del primer dia va ser del Dr. Massimo Naro (Facultat Teològica de Sicília), que va presentar la figura de Jesús com a verb encarnat, com a fill de Déu, però sobretot com a germà de la humanitat. Ho va fer, fins i tot, recollint una idea del Papa Francesc, a partir de la paràbola del Bon Samarità. Naro va parlar de l’abraçada samaritana per proposar continuar avui l’encarnació a partir d’aquesta abraçada. Va cloure la seva intervenció exposant que “en Jesucrist hi tenim l’abraçada entre Crist i Adam, el principi i la fi, i, per tant, la culminació, la plenitud de la història”.

 

Acceptar el repte de la diversitat de la humanitat i situar la persona al centre

El segon dia del Congrés es va iniciar amb la ponència del Dr. Marco Impagliazzo (Universitat Roma TRE – Comunitat de Sant Egidi) “L’Evangeli encarnat com a instrument de canvi en una societat malalta”. Va prendre com a referència l’encíclica Evangelii Gaudim (núm. 27) del Papa Francesc, en la qual proposa “una veritable conversió pastoral de l’Església descobrint la impressibilitat positiva de la paraula de Déu, amb una força més gran del que puguem imaginar”. Impagliazzo va dir que “l’Evangeli és el motor i el punt de suport per posar en actiu el significat de l’Església a la societat, una realitat que transmet, comunica i transparenta la paraula de Déu, alhora que correspon a l’Església recuperar l’impuls en la missió i ser forjadora de somnis: unitat i universalitat. Això pren forma amb una pastoral d’integració (persones de continents diferents, joves i gent gran, homes i dones...)”. “És en la cultura –va explicar el Dr. Impagliazzo- que la fe es pot impregnar i transmetre; cal acceptar el repte de la diversitat de la humanitat” i, en aquest sentit, va dir que creu que “la Fratelli tutti és el rellançament de la categoria de la fraternitat amb la qual, ben lluny dels populismes, ens apropa a totes les cultures i també als pobres. Recuperen el tremp missioner per l’Església”.

La Dra. Mariola López Villanueva (Facultat de Teologia de Granada) va proposar, a “Del Jesús medicus a l’Església com a espai de consolació i guarició”, que l’Església, “a imitació de Jesús i per connexió amb el seu testimoni, sigui veritablement sanadora, guaridora, que tingui cura dels altres i dels ferits, que de fet som tots, perquè tots tenim les nostres ferides i febleses”. Durant la seva comunicació va citar els Pares de l’Església connectant el missatge amb la imatge del Jesús metge i la medicina. “L’Església està cridada en aquest món ferit a situar la persona en el centre”, va dir; i, per tant, “a tornar a Jesús, i a viure la fe d’una manera més integradora i a descobrir el valor de l’amistat com una realitat guaridora i que ens reconstrueix”.

 

El Déu que s'acosta i el diàleg com un gest de part de Déu

“L’encarnació com a vinguda de Déu en la història” va ser el títol de la ponència del Dr. Christoph Theobald (Centre Sèvres de París), que va partir del llibre de l’Apocalipsi, “perquè és un context de dificultat pel cristianisme”, per explicar que, “fins i tot en el temps d’inseguretat més gran, Déu s’acosta a la història de la humanitat”. “Com podem interpretar la història i entendre l’encarnació, avui?”, es va preguntar Theobald, que analitza la societat actual i els reptes que suposen per aquest missatge, i hi veu diferents factors a tenir en compte. En primer lloc, “la societat actual potencia la llibertat de la consciència -hi ha moltes lectures d’aquesta vinguda- i cal que l’Església discerneixi els signes dels temps -el discerniment és una constant en els discursos del Papa i en els teòlegs actuals-. També aposta que cal entendre que alguns elements ja han acabat: “la religió ha estat combatuda per altres visions globals de la societat, uns elements que han ferit la proposta de Déu, la religió no pot concretar l’absolut en la història (la fragilitat és tan gran, que no pot ressorgir); i, per últim, altres entenen que el món és limitat i que, per tant, la religió no pot tenir un discurs global. I, finalment, altres demanen proves de l’acció global de Déu que no arriben”.

L’arquebisbe de Marsella, Mons. Jean-Marc Aveline, va parlar de “La paradoxa de l’encarnació davant el pluralisme religiós” per explicar com les migracions fan aflorar uns reptes entre cultures diferents. En una primera part va destacar les fecunditats teològiques del diàleg interreligiós, veient el diàleg com un gest per part de Déu, i veient l’ambigüitat que porten les religions: són camins d’accés a Déu, veure quin és a dins d’això la missió de l’Església. En una segona part va convidar a una renovació de l’Església, essent conscients que “som portadors d’una qüestió sagrada, que si no passa pel servei als pobres no és autèntica, i que ha de ser catòlica, és a dir, ha d’arribar a tota la humanitat”.

 

L'últim dia: dues taules rodones de diàleg

A la taula rodona “Encarnació i salvació: caro salutis est cardo”, moderada per Dr. Carles Llinàs (Facultat de Filosofia de Catalunya – AUSP), amb la participació dels Drs. Joaquim Blas i Juan Ramon Laparra (AUSP), el Dr. Blas es va centrar en el marc de l’encarnació i la salvació en els Pares de l’Església, a través de dues línies que interpreten la relació entre la carn i la salvació: la cosmovisió grecoromana i l’aportació del cristianisme d’Antioquia. El Dr. Laparra es va situar en el desafiament que la quenosi va suposar en el cristianisme naixent i les controvèrsies trinitàries i cristològiques dels primers temps.

I a la segona taula rodona, “Promoure un món divers a partir d’una teologia de l’encarnació”, moderada per la Dra. Margarita Bofarull (Facultat de Teologia de Catalunya – AUSP), amb la participació de la Dra. Mar Pérez i el Dr. Jaume Duran, la Dra. Pérez va fer una presentació emmarcada al voltant de dos textos bíblics que fan referència a les ferides i les esperances. Per la seva banda, el Dr. Duran va parlar de l’antropologia de l’encarnació salvífica, destacant la concepció humana, antropològica de l’encarnació, fent referències al funcionament del cos humà.